Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Seriosament, molt seriosament,  havia deixat de fumar. Com sempre que es proposava de fer-ho. Havia estripat el paquet, esbudellat les cigarretes,  deixat la mistera a un lloc on qualque fumador pogués agafar-la com si d’una troballa casual es tractés. Ara … Continua llegint →

1.-Encenies l’esguard / Mentre cada objecte / Es lliurava al capvespre 2.-Arribat al cim/ Desteixies la imatge/ Fins omplir el llenç 3.-En mullar el rostre/ Descobries nues/ Les primeres paraules 4.-Tacte de vellut / Quan desfilava / Despullant-se el sol 5.-Colpiries la … Continua llegint →

Travessem una mena de petit estiu hivernal, amb cels gairebé transparents, tant que sembla podríem tocar la pròpia llum. S’ha presentat un llibre commemoratiu dels 25 anys de les trobades de les escoles en valencià: Tot està per fer i, … Continua llegint →

Els murs de tapial gairebé no sostenien res, la teulada havia estat desmuntada amb ferotgia, les finestres desreixades, les portes no es podien travessar. Aquelles restes esdevenien trista ombra d’un passat que es moria, despulles d’un cos il·lustre. Durant els … Continua llegint →

Sí, aleshores, mentre menjava arròs amb bledes, escalfant el cos com pertoca en aquestes dates hivernals, gaudint del plat, una mica espesset, amb la seua sepieta, les seues patatetes, algú ha dit: "La xica és guapa, pixa colònia, caga bombons". Que és molt fina … Continua llegint →

Xavi Castillo ens proposa amb la companyia Pot de plom un espectacle, ja quasi total, definitiu em sembla que no. I no podia ser en un altre lloc que al teatre Micalet. Tot partint d’un anunci promocional de la Generalitat … Continua llegint →

 Una societat molt violenta. Sota una aparença de normalitat i ordre s’amaga la competitivitat, els desequilibris familiars, les relacions quasi tribals entre colles d’adolescents. El protagonista evoluciona, a partir de les amenaces rebudes abans de canviar de centre escolar, d’una … Continua llegint →

La poetessa que volia escriure el seu primer poema. La poetessa que prepara els versos, que cerca ací i allà paraules, mentre comença a oblidar-ne. La poetessa que es fon amb altre ésser des del poema, amb el poema. La … Continua llegint →

*Sortir de l’armari  lingüístic. Ferran Suay. Gemma Sanginés. Angle editorial Llegint aquest llibre m’ha vingut al cap aquella campanya, una de tantes, del viure en valencià. Viure en valencià suposa, sinó un esforç, almenys certa presa de consciència, una decisió, … Continua llegint →

Com m’agrada el polp, com m’agrada i com m’ha agradat sempre, carnívor de mena com sóc jo, sia carn de vedella, d’un bou, d’un porc o de qualsevol peix que se’m posa al davant. Estem parlant de gastronomia senyors, aquest … Continua llegint →