Després del Congrés d’Estudis de l’Horta Nord

Ha passat el tercer congrés d’estudis de la comarca de l’Horta Nord. La veritat és que l’Horta encara està viva, no sé si molt o poc,  però  també segurament malalta, molt malalta. Som espectadors de la seua derrota, de la seua pèrdua. Som responsables en part del que veiem. Assumir la responsabilitat no és poc, però no serveix de res. Els nostres valors van contra aquells valors amb què es bastí  aquell paisatge. Avui les restes de tot allò són testimoni de decadència, de trist abandó. Els estudiosos l’han feta també matèria d’estudi preuada i els polítics no saben què fer amb ella, o sí: berenar-se-la. I veus tants pobles convertits en barris despersonalitzats i tanta terra bona coberta d’asfalt i tanta farola cadavèrica on ahir hi havien arbres alegres! I mires les fotos de la infantesa i cada dia t’és més difícil de mirar-te-les, tot literalment soterrat. Gràcies polítics, gràcies veïns cegats per l’urbanicidi compulsiu. Passa igual que  amb la llengua: s’amaga, es maquilla, es calla.  Llegia aquest matí que molts es miren els països on ara el poble pren les places i no veu com ací i ara perdem tot  el que ells lluiten per aconseguir: societat cap a l’esclavatge. No és qüestió de jocs infantils, no és qüestió d’innocents propostes, és qüestió de supervivència i de dignitat. Desviure’s, lliurar-se a les propostes constructives esdevé únic remei o solució. Que l’eufòria d’un moment, que l’escepticisme desmesurat d’uns pocs no ens aparte de la reflexió de fons.  Però estem tan estabornits amb la  lluita diària per surar en els petits universos personals que ens desentenem de les tasques col·lectives.  La paradoxa:  l’edifici que ens allotjava, igual que la resta de la Universitat que ens acollia estan bastits sobre metres i metres quadrats d’horta.

Tweet