-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- maig 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- octubre 2009
- maig 2009
- abril 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
Categories
Meta
Arxiu de l'autor: Jaumejoan
Per la porta del darrere?
És important que es demanen comptes a la filla del Rei de les Espanyes. És important que s’explique i es defense. Però les seues armes ja no són les de la majoria. Les desigualtats que s’observen en tot plegat deixa … Continua llegint
Comentaris tancats a Per la porta del darrere?
«Poetes, moriscos i capellans»
Altra vegada m’acoste a J. Fuster i m’enganxa la seua exposició, la capacitat per obrir camins, per esbossar-los o apuntar-los, per presentar-nos el passat, per relacionar les dades de què disposa. La València del XV i la seua literatura, els … Continua llegint
Comentaris tancats a «Poetes, moriscos i capellans»
Molt gris
Han recollit les xufes, han plantat creïlles i cebes. Els arbres que canvien de fulla resten nus a les vores dels camins. Apareixen ocells darrere dels tractors tot esperant les menges que es descobriran en remoure la terra. Apareixen a … Continua llegint
Comentaris tancats a Molt gris
Un darrer propòsit
No en faig massa de propòsits, però volia acabar l’any tot acabant de llegir el llibre d’Espinàs que feia mesos m’acompanyava. Al principi, de fet durant mesos, llegia un article cada dia, tot seguint un tractament literari que m’havia auto … Continua llegint
Publicat dins de Lletra
Comentaris tancats a Un darrer propòsit
Breu història del món. E.H. Gombrich.
Ignore si els reis han deixat molts exemplars d’aquest magnífic llibre. D’una manera ben senzilla se’ns acosta el relat de la vida dels humans des dels homes i dones primitius fins al nostre temps. Al llibre s’apunta que en redactar-lo … Continua llegint
Publicat dins de Lletra
Comentaris tancats a Breu història del món. E.H. Gombrich.
El Cabeç Bord
El Centre d’Estudis de l’Horta Nord avui s’ha acostat a un indret d’una bellesa singular: la muntanya més alta de la comarca (240 metres) que porta el nom d’aquesta entrada. El conjunt patrimonial que ens ofereix mereix ser destacat i … Continua llegint
Comentaris tancats a El Cabeç Bord
Concentració
Sovint hem de posar música per no escoltar la música que d’altres han posat. Sovint hem de canviar d’habitació per no escoltar el que es diu a l’habitació del costat. Sovint escoltem una conversa que no ens interessa el més … Continua llegint
Comentaris tancats a Concentració
Nacions, nacionalisme
M’emprenya molt veure només el nacionalisme dels altres com «el nacionalisme», igual com el terrorisme dels altres com «el terrorisme». Als evangelis es parla molt clar quan es diu allò de «no veure el camell a l’ull propi i veure … Continua llegint
Comentaris tancats a Nacions, nacionalisme
«Les barraques de Bonrepòs»
A a les 10 i mitja la locutora anuncia «Les barraques de Bonrepòs» d’Eduard López Chavarri. És el segon moviment «andante tranquilo» d’un concert per a piano i cordes de 1928. Aquestes coses passen, penses en el quadre dedicat a … Continua llegint
Comentaris tancats a «Les barraques de Bonrepòs»
Nelson Mandela
No seria molt més «racional» un soterrar senzill, íntim, familiar? No seria millor dedicar els recursos destinats a l’acte a causes petites, per tractar de recompondre equilibris? Cal ara omplir-se la boca de discursos buits, frases solemnes, recordatoris estèrils a … Continua llegint
Comentaris tancats a Nelson Mandela