És important que es demanen comptes a la filla del Rei de les Espanyes. És important que s’explique i es defense.
Però les seues armes ja no són les de la majoria. Les desigualtats que s’observen en tot plegat deixa molt tocat el principi constitucional d’igualtat. Bons advocats, Ministeri Fiscal i Advocacia de l’estat «a favor», fins i tot, tota la pressió perquè l’entrada a les dependències tinga lloc de la manera més «dissimulada», «discreta» possible. «Tractes de favor» que malbaraten la igualtat, la desfiguren, la mutilen. La pròpia existència de les etiquetes «rei», «infanta», «príncep» porta aparellada la diferència de tractament, el privilegi, la distància. Totes les lluites d’aquests dies per atenuar-ho, per rebaixar-ho, per força s’han d’estavellar contra murs bastits a consciència: ¿atado y bien atado?
D’entrada la senyora ja ha abandonat el «territori nacional», ja no apareix als actes oficials, ni a les fotografies familiars, ni a les del paper de les revistes «del cor», ni a les dels mobles exhibits la nit de Nadal al despatx del discurset patriarcal. Ara no volen que aparega per la rampa d’accés general als Jutjats de Palma.
Algú em sembla ha demanat la «renúncia» als drets que li pertoquen, entenc es correspondria amb el que exigim als polítics electes quan se’ls imputa un delicte.
El seu marit, tot estirat això sí, encara va baixar a peu fins accedir a la seu judicial. Evidentment no és el dia del seu casament, ni hi haurà catifa vermella, però qualsevol canvi en aquesta «forma» serà tracte de favor.
