Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Al diari Levante de dissabte, pàgina 21 podíem llegir la notícia "Novo afirma que definitivamente este fin de semana se podrá aparcar en Neptuno". Sí senyors automobilistes, per fi aquest cap de setmana podrien aparcar a Neptú. Si algú pensava … Continua llegint →

Sobre l’aire llisque. I ja les brises m’aconhorten. El sol ha pres tot l’espai i els ulls se’m neguen de claror estiuenca. Permeteu-me aleshores un crit, entre l’esclat dels insectes, vora el camí abandonant pels vianants i els vehicles. Tweet

Tot l’espai embolicant-te, alhora que abastes amb les ales del teu vol l’aire, renovant-lo. Amb cura la visió t’indica cada racó ja conegut, mentre l’horitzó t’interroga impertorbable. Gaudeixes del raig solar reflexat pel camp de conreu. Les branques dels arbres … Continua llegint →

Al cau me recolliria. I ara ja sé que tot aquell soroll insuportable és estèril. I ara ja sé que la paraula esdevé sagrada, d’ací la seua fragilitat, d’ací el seny que es demana per pronunciar-la. I va haver un … Continua llegint →

De l’estiu sense platja, sense carrer, sense somnis, completament abandonat a lectura, darrer refugi després de totes les desercions. Tweet

Permeteu-me algunes reflexions sobre aquestes dues forces que espenten el comportament humà. Em reconec com un devot de l’ordre a l’hora de relacionar-me amb els objectes, he arribat a la conclusió de què guanye espais de llibertat personal si les … Continua llegint →

La vida és pur teatre, açò nostre una comèdia i jo mateix el més farsant de tots: Pensaments que m’arriben en acabar la mostra alcoiana d’arts escèniques, que he seguit encuriosit en la mesura del temps de què he disposat. … Continua llegint →

Seguint aquella recepta d’un temps per a una música i una música per a un temps organitze audicions discogràfiques privades per anar passant el propi. Així, tot rememorant diumenges  de velles pràctiques eclesials me ve de gust, per exemple, escoltar … Continua llegint →

Bona nit. Commemorar el vint-i-cinqué aniversari de la Coral de Bonrepòs i Mirambell té la seua significació per als habitants d’este llogaret de nom tan llarg com musical, almenys per al que açò llegeix. Arribats a tan  bon punt crec … Continua llegint →

De vegades pense que l’home i la dona acabaran amb les cames definitivament atrofiades. I això malgrat l’esforç tossut i meritori de molts individus de l’espècie per fer quilòmetres de vies verdes i d’altres passejades en temps d’oci. Ho venia … Continua llegint →