Me recolliria

Al cau me recolliria. I ara ja sé que tot aquell soroll insuportable és estèril. I ara ja sé que la paraula esdevé sagrada, d’ací la seua fragilitat, d’ací el seny que es demana per pronunciar-la. I va haver un temps d’excés, de xerrameca innecessària. S’ha espesseït el silenci, es mastega la densitat de l’aire. A glops prenc el crepuscle líquid, la derrota de la nit serà repòs entre l’explosió de les estrelles.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.