SOBRE EL CAOS I L’ORDRE

Permeteu-me
algunes reflexions sobre aquestes dues forces que espenten el
comportament humà. Em reconec com un devot de l’ordre a l’hora de
relacionar-me amb els objectes, he arribat a la conclusió de què guanye
espais de llibertat personal si les coses que tinc sé quines són i on
estan, encara vos diré més: aqueixa llibertat s’eixampla si no en tinc
moltes i, sobretot, si no em reclamen massa dedicació. L’ordre ens
facilitarà la vida diària me dic. Ara bé, de la mateixa manera que puc
sentir una impressió gran a una papereria o llibreria amb tots els seus
estris o llibres en perfecte estat de revista, em pot succeir el mateix
davant  certes manifestacions del caos, del desordre més desacurat i
oblidadís, i això sabedor que el que per un pot resultar caòtic per a
un altre pot ésser una manera d’ordre i a l’inrevés. En un món on
l’excés triomfa i l’ànim acumulatiu esperona totes les accions, sovint
l’ordre apareix com una necessitat per poder menejar-se, sobreviure o
conviure, i per molt feble que siga es reconeix com a valuós. Si
l’ordre s’identifica amb una norma, algú la crea i algú també vetlla la
seua observança, el desordre, el caos es projecta com a trencament,
ruptura, d’imprevisibles conseqüències, més temut quant més
imprevisible. Paradògicament se’n parla d’ordre revolucionari, però no
de desordre conservador. Me direu que un ordre revolucionari més
prompte o més tard acabarà essent només ordre, ordre que caldrà
conservar. Com veureu estic fet un embolic, tant que de vegades em
reconec ferm defensor de l’ordre, el conegut, alineant-me amb la por al
desordre més primària, I, en d’altres, propugne el trencament
indefugible, innegociable, irrenunciable per poder avançar. Ordre i
desordre, dues forces que mouen la nostra existència, la història. No
reconèixer la seua presència, valor, necessitat ens aboca a una pèrdua
de perspectiva sobre els esdeveniments humans. La complicació
progressiva de les relacions, l’augment de les obligacions, el disseny
de les expectatives fa que cresquen els potencials de l’ordre i el
caos, i la perillositat dels efectes del seu xoc. La vida apareix al
límit.
Jaumejoan

Tweet