Música

Seguint
aquella recepta d’un temps per a una música i una música per a un temps
organitze audicions discogràfiques privades per anar passant el propi.
Així, tot rememorant diumenges  de velles pràctiques eclesials me ve de
gust, per exemple, escoltar el "Gloria" de Vivaldi el seté dia. Si
nosaltres no hi arribarem doncs que la glòria vinga a nosaltres. I no
solament el darrer dia de la setmana, tots els dies, durant el matí
m’acoste a la música dita clàssica. D’alguna manera, me sembla, les
primeres hores del dia aguanten millor allò del pentagrama de quartets,
oratoris, misses, òperes, sonates, partites,
simfonies, obres corals. A tall d’obertura encete la jornada entrant-li
al silenci amb cura, amb notes escrites en temps esgrogueïts. Per més
tard deixe les paraules dels cantants. Bé al migdia, bé a la vesprada,
va bé  l’Ovidi contestant "de res" o constatant el "va com va",
passejar amb Pablo els carrers de Santiago de Xile, parlar les paraules
"para Julia" de Goytisolo amb  Paco. Quan fosqueja me podreu trobar "a
la taverna del mar" o al "cafè antic" submergit a les aigües del Llach.
Deixe per a la nit als músics de jazz, territori on Miles i John i Bill
hi juguen amb el blau i el verd, on Tete recorda Line, on Diana observa
la xica de l’altra habitació. Què voleu que vos diga? Viole el silenci
amb tota aquesta càrrega de soroll en llanda, me deixe en l’aire un
rastre per poder respirar. I cada vegada que hi torne és diferent,
perquè la llum, el propi silenci, la remor del pensament, les tragèdies
i alegries quotidianes ja no són les que van ser. Tot plegat va deixant
un solatge imperceptible.Les lletres, les melodies, els títols de les
cançons  van teixint una estora invisible que cobreix amablement el pis
fred de la llar.  Els creadors van reunint-se en una trobada estranya a
casa meua. Els discos esperen al prestatge el seu torn amb tot un
programa d’actes per després de la pluja o per quan t’enamores, te
trobes trist, ignores el Petrarca o t’apropes a la terra secreta. Si
els prens te prendran  la vida.

Jaumejoan

Tweet