Prohibit fumar dins aquest establiment

Seriosament, molt seriosament,  havia deixat de fumar. Com sempre que es proposava de fer-ho. Havia estripat el paquet, esbudellat les cigarretes,  deixat la mistera a un lloc on qualque fumador pogués agafar-la com si d’una troballa casual es tractés. Ara què passava, doncs que amb la nova regulació que impedia de fumar als llocs que freqüentava la gent eixia al carrer i a fora feien tertúlia i s’estaven animadament, tant que alguns no fumadors s’afegien al grup, era com una mena de retrobament celebrat, alegre, ja no solament tenien en comú la condició fumadora, també la d’exclosos, aquest doble vincle els hi feia exhibir-se als ulls dels no fumadors com a diferents. Si al  principi podien semblar uns malalts, uns viciosos, ara podien oferir una mena de solidaritat, d’escalfor humana més enllà de la fumera tabaquera. El que abans agermanara l’olor enganxada  a la roba i els cabells ara ho agermanava la conversa vora les portes d’accés a un edifici al voltant d’un cendrer sofisticat. Sense cap mena de dubte estàvem a punt d’encetar una època de festejos  massiva, o de fugides iniciades amb la introductòria frase “me’n vaig a fumar fora”. Per la seua banda ho tenia clar:  el Ministeri de Sanitat li feia la feina bruta  al de relacions socials, fins i tot al d’economia tot fomentant els tractes comercials  cigar habà en mà. Aleshores alerta amb la davallada inicial de les vendes de tabac als estancs, igual ara remuntaria i els impostos del govern ajudarien amb allò de la crisi, tot és una maniobra de les tabaqueres per superar una crisi que dura massa temps en connivència amb les farmaceútiques que no deixen d’oferir productes per combatir l’adicció. Jo cree la causa i tu el remei, un altre cobra substanciosos impostos, alhora que mantenim les taxes de mortalitat a uns nivells acceptables, tot evitant un envelliment exagerat de la població,  total la gent no té perquè viure tant, total per a patir. Aleshores ja es repensava de tornar a fumar, escapatòria ideal per a reunions desaconsellables, excusa perfecta per pujar a un terrat i mirar les estrelles sobre la teulada, i si no a fumar si almenys fer servir la pretensió fumadora per acostar-se a aquesta o aquest, en el fons  tot plegat ve a ser com fumar la pipa de la pau a la manera dels indis americans.

Tweet