Com m’agrada el polp, com m’agrada i com m’ha agradat sempre, carnívor de mena com sóc jo, sia carn de vedella, d’un bou, d’un porc o de qualsevol peix que se’m posa al davant. Estem parlant de gastronomia senyors, aquest art de la cuina, aquestes meravelles de les que dóna compte la boca i l’estomac. Aquestos documentals de vida salvatge a mi només em produeixen una cosa: gana, gana de menjar, molta gana. Per no parlar de les corregudes de bous, tema tan polèmic a hores d’ara, espectacle on jo només veig paella de fetge de bou, quins temps aquells quan es matava pel carnisser del poble i a cruspir-se’l tothom. Taula parada i tots a sopar. Per això no cal fer patir l’animal. I aqueix és el vertader art, l’art de la taula, bons mantells, coberts d’argent, cristall exquisit, vi del millor, festa major, ritus sagrat, a l’hora, quan toca. Quan els amics se’n van de cacera sempre els ho dic “en tornar ja parlarem”, que si unes perdius, que si cérvol, que si porc senglar. Carnívor em proclamo, un poc omnívor, de vegades verdureta i fruita, pastissos, però principalment carnívor. Així les coses quan durant el darrer mundial de futbol aparegué aquell polp alemany pronosticant resultats de partits de futbol internacional a mi només em va provocar una cosa: més gana. I no en sóc l’únic, que a molts d’altres també. Algú ho havia de dir, perdonen vostès Que sí, que era gran i estaria un poc duret, però convenientment guisat ens xuplaríem els dits, vostès i jo, i amb vinet blanc d’Alacant la cosa superior. Més d’un que reclamava la seua vinguda als territoris aquàtics hispànics, de fora o dins de l’antiga Corona d’Aragó, de segur que ho feia per berenar-se l’animaló. Amb tanta crisi que s’anuncia les xifres que s’oferien eren d’escàndol, deixem el polp en pau colló, quin estrés amb tanta càmera de televisió! Arribà tot plegat al nomenament del cetaci com a fill predilecte d’un poblet gallec, amb el consum de polp disparat per aquelles terres, amb lliurament d’una escultura commemorativa, per a escultures estava la criatura de déu. Entenc perfectament que les autoritats germanes es negaren a la venda del Paul, i que conste que qui açò escriu de proteccionista res de res, la cadena alimentària va com va, la gallina de dalt caga la de baix, i el peix gran es menja el petit. Bon profit.
