Digueu-me «Comunidad»

Sí bonics, digueu-me «Comunidad», a poc a poc, «Co-mu-ni-dad», xiuxiuejant, aleshores em treuré el guant dret i després l’esquerre, i cabellera enrere us miraré fixament, llençaré una besada a l’aire tot prement els meus  carnosos llavis vermells. Digueu-me «Co-mu-ni-dad», i aquest cos estirat el voltaré arrossegant la cua del meu vestit de seda, mentre escolto el meu nom estatutari. Digueu-me «Co-mu-ni-dad» sense pudor, sense amagar-vos per les cantonades, enlairant la copa, tot paladejant un vi «gran selecció». Digueu-me «Co-mu-ni-dad» i embogiré ofrenant-vos les meves glòries de carn, veient-vos en processó proclamar el triomf de la batalla de flors. Digueu-me «Co-mu-ni-dad» com sabeu que em fa enfollir de plaer. Sí, sí, ara sí.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.