La vista ha tornat enlluernada, la ment encara no ha assimilat tot allò que se li ha oferit. Féiem fa uns dies la maleta, preparàvem l’equipatge amb la il·lusió de qui va a descobrir nous espais i els tresors que amaguen. En tornar som més rics en imatges, en guanys personals, sobretot anem a retrobar-nos amb els llocs coneguts amb un altre ànim, renovat si més no. Sabem de formes de vida que s’aproximen als nostres ideals, hem guarit certes ferides producte del desgast, de la pena, del cansament. Llàstima que en la pretensió del guany s’amague sovint la de l’acumular, la del posseir buit. Després de visitar una part d’Anglaterra tinc clar que un país és la seua gent, la seua llengua i els seus paisatges, la seua llum, sé que cal un gran esforç per viure el moment, per gaudir de l’instant, per no caure en les temptacions de la protesta i la queixa trista.
