La dona justa. Sándor Márai

El meu llibre per passar hores i hores aquestes darreres falles i aquests dies plujosos m’esperava des de fa mesos als prestatges, vos el recomane vívament: La dona justa.

Dividida en tres parts, on podem escoltar les veus dels tres protagonistes d’aquest triangle amorós, l’obra llegida proposa al lector tot un seguit de temàtiques de les que enganxen, de les que, almenys a mi, no deixen mai indiferent. Així: l’amor, els conflictes entre classes, el matrimoni, la confiança, la família, l’amistat, la literatura, la lectura, la cultura, la guerra destructora del món conegut.

La primera dona del protagonista masculí obre foc, acabada la seua relació matrimonial amb ell. La seua inquietud envers l’estimat desencadenarà el segon matrimoni d’en Péter. D’aquesta primera narració destacaria la precisió en la consignació dels diàlegs, en la descripció del terratrèmol interior de Maria.

L’home ens contarà com s’emparella amb la Judit, la segona esposa, tot incidint en el món familiar i social que habita aquest, acostant-nos al burgés que és de cap a peus, defensant més que una posició social, al propi individu sense concessions, que vol viure la vida, però com ell ha decidit de viure-la, en la que creu sense esquerdes.

La Judit és la tercera veu, des de la seua posició de partida, arribada d’una família camperola i pobra, ha anat endinsant-se en un món del que participarà, inicialment, com a minyona d’una casa de l’alta societat hongaresa fins a ser-ne la dona del fill de la casa. Els ulls ho miren tot d’una peculiar manera, ens acosta el paisatge material dels burgesos. Sap esperar el seu moment, em sembla la seua història amb Péter no és tant d’amor com de supervivència o d’ascens personal, d’aprofitament del que se li ofereix.

La història va desenvolupant-se entre el període d’entreguerres i el final de la Segona Guerra Mundial, protagonista també, d’alguna manera, en tant marcarà la vida dels tres personatges de manera significativa. La destrucció de la ciutat de Budapest és tot un símbol de la destrucció d’un món riquíssim, així com de les persones que en formen part, preludi d’un nou temps ple d’incerteses.

En Lázár, l’escriptor amic del protagonista, és una de les presències destacades de la història, agafat als seus diccionaris, vetllant els llibres en una mena de fi del món inexorable. Associada a ell la reivindicació de la cultura, per escriure-ho d’alguna manera, ens portarà una mena com de sentit possible per a les vides esquarterades per tanta violència i destrucció.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.