Estil “Díaz”

L’estil Díaz doncs em recorda molt l’estil de polític manaire, que li agrada manar, res d’escoltar: Bo, sí, t’escolte, però ho farem com jo dic. Prou.

L’estil Díaz em recorda molt l’estil de somriure impostat, bàsicament per mi consisteix en vinga fes la foto que s’esgota el temps que tinc per aquestes bajanades.

L’estil Díaz va molt en la línia açò és casa meua, tu que hi fas ací? Si fa falta s’abilla amb els colors de la bandera bicolor i olé.

Finalment l’estil Díaz és l’estil de sempre, perquè sí. O ells o nosaltres, però nosaltres finalment tot tenint en compte només podem fer-ho nosaltres. 

Ja ubicats en la desqualificació permanent ens perden les paraules, el repte és dir-la més grossa que tu.

En eixir t’esperaré, ves amb compte. 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.