Fum de boja. Albert Ferrer i Orts

Han passat quasi deu anys des de la publicació d’aquest recull d’articles de n’Albert, ens hem continuant veient, i no a l’Horta per cert, sinó a la Costera, a les jornades que organitzen per allà coneguts estimats que ja són un poc amics (com em costa d’escriure aquesta paraula amic).

Allò cert és que l’esperit de les fulles llegides fa molt temps i rellegides aquests dies ressona encara dins meu per una part com testimoni indefugible, com a matèria de memòria, per una altra com a reivindicació irrenunciable, com a reconeixement sincer del treball d’un company. Tenen valor els articles ferrerians pel que van significar al temps de publicar-se, pel que ens diuen amb la seua vigència avui: se’m permetrà de dir són ja, un poc almenys, patrimoni nostre, fràgil, de paper, immaterial, però patrimoni.

Qui açò escriu continua veient el fum planejar, estendre’s, arremolinar-se, aparèixer i esvair-se ací i allà, enganxar-se tossudament a l’horitzó, fondre’s i difondre’s, i els ulls no s’acostumen mai, i m’emprenya l’olor que fa la roba i els cabells en arribar a casa. Però qui açò escriu també pot albirar ara fragments, petjades, reflexos, brins amagats, bocins dispersos de bellesa, de creació humana, sabedor de què les recuperacions, les rehabilitacions, les conservacions, la dignificació de l’obra d’art té moltes dificultats, però són el camí.

I precisament el camí és el que acaba donant sentit, i les persones que ens hi trobem. Tots els dies no ho veig així, m’ho he d’escriure per no oblidar-ho, he de col·leccionar una vegada i una altra les restes del naufragi entre el fum irrespirable, potser això em farà, ens farà, més forts.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.