Balzac i la petita modista xinesa. Dai Sijie

Mentre m’endinsava a la novel·la em venien al cap les imatges de La balada de Narayama. Aquelles històries crec s’ambientaven al Japó, però el món rural descrit, molt pobre, fosc, precari en tantes qüestions, no podia deixar de relacionar-lo amb el dels joves protagonistes d’aquesta proposta. El xoc entre els desterrats de la gran ciutat per ser re-educats i el món camperol marcarà molts dels comportaments i situacions.

El llibre ressenyat aparegué sorprenentment per mi al llistat de votacions del club de lectura i va ser triat com la darrera lectura de l’any. No he pogut deixar-lo de relacionar amb Fahrenheit 451,  primera lectura del club per cert: novament els llibres prohibits, la lectura perseguida…

Per mi estem davant, també, d’un cant a la llibertat, a la vida, a l’amor. Malgrat tots els obstacles, les històries obrin portes i permeten acostar els éssers humans, tot en unes circumstàncies molt dures, en una lluita per la supervivència sense quarter. El relat s’apodera de seguida de nosaltres, volem continuar fins conèixer els finals de les històries, alhora es desperta la inquietud per llegir totes les novel·les d’aquella maleta de Quatreulls.

La supervivència i la dignitat es fonamenten en la llibertat individual, en l’amistat, en l’amor. Els dos amics Luo i el narrador faran l’impossible per recollir contarelles, aprofitaran moments lliures, se la jugaran per dreceres impossibles, es guanyaran el respecte i l’estima dels altres amb l’acte de contar. La pròpia existència apareixerà com una barreja de vivències i somnis, d’experiències i ficcions.

Probablement la petita modista és el personatge més inquietant del llibre, les històries han produït en ella un efecte a priori no previst per en Luo, deixant oberta la porta de les obres de Balzac per entendre la seua determinació.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.