Segurament ens agradaria les coses fossen d’una altra manera, és el que hi ha. La situació del medi ambient al País Valencià necessita, al parer de bastant gent, d’accions decidides, voluntats fermes en la direcció de posar fre, ordenar, assumir valors de regeneració i conservació. Igual en aquesta àrea s’ha de ser més conservador que en altres i que la política dretana del PP ha estat de tot menys conservadora.
Dit açò, passar de les paraules als fets esdevé emergència ara i ací. Les paraules del professor Romero deixaven ben clar ahir que de coneixement en tenim i que el que cal és acció política decidida. La manca de polítiques compromeses amb el medi ambient, amb el territori i amb les persones, precisament per la barbaritat de les polítiques devastadores de la Generalitat, ens ha portat a una situació des de la que el retorn a la racionalitat és feina titànica.
No serà fàcil redreçar-ho tot plegat per la pèrdua d’esperança en magnituds alarmants, per la manca de projecte col·lectiu i la seua assumpció pels ciutadans. Cert que la militància i el compromís de molts ciutadans i col·lectius han mantingut viva la reivindicació i la consciència, però també han deixat malmesa l’empenta, han refermat una resignació insuportable, camp abonat per la dimissió i l’exili, per la baixa i la fugida.
El que hem fet no passa moltes vegades de l’anècdota, de l’espurna, de plantar petites espelmes en una terra camí d’esdevenir ermot, pagava la pena. Hem d’aprofitar tot el que puga aportar potències, sinergies, forces, projecció, visió. Caldrà refer estructures i xarxes, refermar-les. Mirar endavant esdevé taula de salvació. Deuríem ser ambiciosos.
