Sospita un, en veient el serial de la monarquia aquella de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, Isabel, que van ser temps molt foscs. Les lluites de poder entre els actors de finals del segle XV i principis del XVI van ser terribles.
Aquest matí, precisament, llegia uns apunts sobre el final de la reina Joana de Castella, i d’Aragó crec que també, filla dels reis catòlics, i he pensat el final del serial dedicat a la mare pinta molt malament. També he seguit les passes del rei Ferran i el seu casament amb na Germana de Foix, virreina de València, un dels actors d’allò que coneixem com Germania al País Valencià. M’han inquietat les paraules del professor Fontana en una entrevista a l’Ara de diumenge: Es produirà aquesta mena d’associació amb Castella de la qual en bona mesura, al final, Ferran sembla que es penedeix.
En conclusió, provisional, mirar el passat per entendre el present i per bastir el futur és més necessari que mai. Està molt bé que el teatre, el cinema, la literatura, la televisió ens acosten a la història, millor crec que llegim la mai prou valorada obra dels historiadors, que el debat continue, ens permetrà entendre moltes coses. A mi açò em fa ganes d’acudir als llibres, de visitar els llocs, de veure les pintures, de resseguir les restes de tot plegat, si ho voleu del naufragi, per tractar de recompondre d’alguna manera el trencaclosques.
Precisament també aquestes últimes hores vinc llegint un recull d’articles de n’Albert Ferrer, que per allà el 2007 publicara sota el títol Fum de Boja. En concret he repassat els publicats a El Cresol, alguns dels quals ja vaig llegir en publicar-se, l’apel·lació a acostar-nos al patrimoni de l’Horta que ens fa l’autor continua igual de vigent o més que aleshores, la reivindicació que fa esdevé més valuosa encara. D’alguna manera testimonien les seues aportacions l’esforç per donar sentit, per entendre, amb la generositat de compartir-ho, augmentant-ne el valor, incorporant-ho a les nostres inquietuds i coneixements.
Sospite una intencionalitat política en la programació televisiva d’aquesta narració de la que parlava, no puc deixar-la de relacionar amb els episodis de darrers conflictes territorials de les Espanyes. Paga la pena recordar que hi participen actors de les dues bandes de l’Ebre, la mateixa reina es nascuda dellà lo riu, crec, que la productora s’anomena Diagonal. Com a espectador em sorprèn el domini del castellà que hi té tothom, també sé que tot plegat costa de reflectir-se en una producció com aquestes, que costa fer equilibris entre escenaris, músiques, vestuaris, actors… Podíem pensar que en tot cas paga la pena fer l’esforç creador, i concloure que a major participació i pluralitat doncs millors resultats.
