Convidaria a llegir aquestes pàgines per moltes raons, una d’elles el necessari acostament als moments immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil a les comarques valencianes del Nord i del centre del país. A poc a poc el règim cerca els seus homes, els situa a les estructures de poder que es decideix articular sobre el territori. Apareix un actor nou: el partit únic, partit que cercarà un lloc propi en el nou sistema, però que ja aleshores intueixes acabarà devorat per l’escenari ombrívol que s’esbossa.
L’autor repassa la conformació d’ajuntaments, de diputacions, de governs civils, de cambres de comerç; hi aterren personatges de les grans famílies, grans propietaris, empresaris, vinculats amb el món conservador, de la Dreta Regional Valenciana, tradicionalistes, carlistes, cacics… les connexions diverses explicaran el repartiment del botí.
Es produeixen friccions, xocs per encaixar les peces. Es restauren els vells valors en nom d’una nova Espanya que era la de sempre. El nou partit tracta de projectar el seu poder per unes institucions que aniran ocupant individus que ja tenien un passat, un passat que es valora, que compta, que dóna punts. Des d’abans de la caiguda de la República els vencedors vénen preparant llur desembarcament, sense oposició, amb un ferri control de la situació tot serà molt més fàcil.
Cert que la depuració funcionarial, que la neteja institucional es planteja com indefugible per començar els nous temps, el vencedor es prepara per manar, la repressió serà implacable, cal desbloquejar els comptes, retornar terres i propietats als legítims titulars. Com una xarxa de pesca s’anirà teixint el món institucional, fins abastar una recomposició que permeta la continuació conservadora, sota l’ombra d’un exèrcit poderós, de la jerarquia catòlica omnipresent.
Ací es tindrà molta cura de la taronja, de l’arròs, els Grans de les Espanyes planaran sobre consells d’administració, aprofitaran totes les complicitats amb Madrid per engreixar els seus dominis. El provincianisme eixirà enfortit, la corrupció serà moneda de canvi corrent, les xarxes clientelars garantiran beneficis.
Estava en marxa la despossessió de drets i llibertats individuals i col·lectives per bastir una societat buida i ofrenadora. Tornaven les malifetes de l’urbanisme destructor, dels projectes de desenvolupament més bèsties, fregant la irracionalitat més despietada. Es posaven les bases dels mitjans de comunicació submisos i còmplices del poder, s’estenia una capa de silenci sobre tot el que poguera ser crític o discordant.
L’autor constata la continuació en l’entramat del poder valencià actual del rastre d’aquells cognoms i llinatges del franquisme, una adaptació camaleònica unes vegades, desvergonyida d’altres, que ja demana nous estudis en temps de desfeta per molts, de supervivència per altres, de la banca guanya per minories selectes.
