Trontolla la vella antena de televisió del terrat veí, dansen les cordes de les persianes, les plantes d’exterior ballen amb dificultat ancorades als seus tests, els arbres dels corrals es balancegen embogits. Escolte menys ocells, els veig volar atrotinadament, fer aparicions breus sobre les teulades. Els vent altera l’ordre estàtic del paisatge quotidià, agrana la pols acumulada, vol pentinar l’ambient. El vent porta amb ell certa sensació de frescor tardoral, despullarà branques, farà caure fruits, assecarà superfícies, prepara la nuesa de l’hivern.
Ens destorba aquest moviment de l’aire, com una galtada matinera, com una sacsejada d’advertiment, com un recordatori de fragilitats incòmodes. S’ho mirem atrinxerats darrere una finestra, com si no anés amb nosaltres, cobrint-nos amb robes diverses, tot esperant l’aire torne al seu repòs acostumat.
