Injustícies

Que dimiteixi un ministre de justícia per mi és una bona notícia si aquest senyor personalitza les injustícies de l’estat i si hi ha canvis en pro d’una acció per la justícia a l’administració. El meu escepticisme atura qualsevol expectativa de justícia davant els actes i les omissions reiterats del govern espanyol, d’aquest i dels altres.

Dit açò m’estalviaré qualsevol intent d’inventari de greuges del dimissionari i companyia, però vull dir que si se’n va per la qüestió de l’avortament, l’ús i abús que al respecte es fa arreu amaga tota una sèrie de misèries i mancances que ens deuríem de fer mirar, entre d’altres les que fan referència a l’educació sexual de les persones, independentment de la moral religiosa de cadascú: interessa?

El president del govern espanyol, que ha imposat llur majoria absoluta de manera implacable en diverses aventures legals, apel·la a una manca de consens per retirar l’avantprojecte de llei sobre l’avortament, a més de renunciar a la tramitació parlamentària davant un eventual canvi de partit governant que canviés novament la legislació: doble moral?

Comentaristes i analistes polítics apunten als consellers íntims del president espanyol i les raons electorals que li senyalen, com els elements que han portat finalment a la dimissió del ministre. Una vegada més la conservació del poder es revela com a motor de les decisions d’aquests senyors: casta?

Sembla alguns no perdonen al ministre dimissionari, notari major del regne,  el moment de l’eixida, per molt que al·legue ha fet els deures (llegiu-ne preparat els recursos),  en plena croada climàtica del nou rei de les Espanyes, a punt de marxar a la Xina el primer ministre, en Mas en vespres de convocar als catalans a consulta: li importa tot plegat?

La solemnitat de la convocatòria i de la comunicació de la decisió, el to emprat, el contingut del missatge reforçaven el pes de la trajectòria del servidor públic. Tens la sensació baixa del tren perquè només hi ha lloc per un pilot, i ell volia ser el pilot, diuen. L’ambició del personatge, molt legítima, feia patent un projecte de societat amb el que no puc estar més en desacord, precisament per injusta, sobretot a mesura que l’anava explicitant: no gràcies.

 

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.