Una oportunitat perduda?

Alguns han respirat tranquils davant el no escocès. Un no democràtic, un no sobirà, un no perquè no volen; ells sabran, tindran les seues raons, les seues: beneïdes siguen les seues raons!

D’altres, pensem es tracta d’una oportunitat perduda per replantejar la manera d’organitzar-nos, de rebot sí, a tota Europa. Els estats amb la seua força centralitzadora han acabat amb moltes coses, la diversitat cultural és una d’elles, portant a terme processos d’uniformització força discutibles per mi. Independència no vol dir divisió, fronteres, separació, per mi no vol dir això, ans més prompte vol dir criteri.

La trista realitat valenciana és un testimoni del que no s’ha de fer i de les conseqüències de les males pràctiques d’un mal govern regional: de cap manera suposa re-centralitzar res, ni inhabilitar-nos per governar-nos, ans una situació per rectificar, assumir responsabilitats, canviar.

D’entrada ja és difícil delimitar què sia ser valencià en aquestes primeries de segle, sentir-se’n. La contundència de les agressions als trets diferenciadors és d’un abast terrible, l’estat de la ciutadania d’una gravetat preocupant. Potser sospite no hi ha marxa enrere, en tant els lligams comunitaris els trobe força debilitats.

Malgrat tot m’agafe al que entenc encara mereix una lluita, una reivindicació.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.