Imprevisible

El principi democràtic suposa, al meu entendre, escoltar la ciutadania. El principi democràtic suposa, al meu entendre, que els governants no tenen les mans lliures per fer i desfer al seu criteri, tenen un mandat, uns límits i unes responsabilitats.

Sembla que a alguns els sembla malament que demà els escocesos es pronuncien sobre la seva pertinença o no al Regne Unit en el futur. Els polítics ha de gestionar la decisió, sia la que sia.

Per què es produeixen les demandes d’independència? Alguna cosa no deu d’anar bé entre pobles o regions quan es plantegen aquests processos? Les tensions centre-perifèria, classes benestants i no tant, no són res estrany, ans bastant habituals en les societats contemporànies. Sempre he cregut que les decisions i competències sobre determinades matèries, quantes més millor, s’han de prendre el més prop del ciutadà que es puga, amb la màxima participació d’aquests també.

Ens pensem que democràcia és només votar, però és quelcom més: participar en els assumptes públics de manera activa i continuada. A alguns els hi va molt bé rebent el vot i desentenent-se del votant durant quatre anys, instal·lats en un mena de món apart, repartint-se càrrecs i trossos del pastís institucional. Ells són el govern, l’ajuntament, la cambra, la diputació, la regidoria.

Alguna cosa diuen es meneja en el sistema de partits espanyols, no ho acabo de veure clar. La corrupció s’ha fet molt visible, probablement hi haurà una reacció electoral, un càstig, però les alternatives no sé quines són, de debò que no les hi veig definides. Els mitjans de comunicació tampoc m’aclareixen els dubtes, ans contribueixen a polaritzar missatges, contaminar possibles debats.

Cert que alguna cosa s’ha mogut amb l’abdicació reial, la descoberta de la corrupció del cas Pujol, l’aparició del fenomen Podemos o Guanyem, la darrera Diada catalana, l’entrada en presó d’alguns destacats homes del partit del govern, més imputacions, però les alternatives topen amb la pocavergonya d’uns poders públics sotmesos, d’un poder econòmic que tracta de dominar-ho tot, no importa a quin preu.

Ben cert que la societat, sovint dormida, ara està rebent fort, obligada a suportar el pes de la retallada més bèstia de l’estat del benestar. Però la reacció em sembla imprevisible.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.