Aturar-se deixant-se agombolar pel moment de l’esclat silenciós del crepuscle, tenyint l’esguard del sol morint, fonent-se amb la nit recent parida, engolits per la foscor més nova, aturar-se amb el vers o amb la mirada perduda, disposar el pensament per les hores que vindran, saber generós l’horitzó que es prepara per volar sense motor durant la gran travessa nocturna, convit a prendre també l’energia de les estrelles que ja esperen.
És en el crepuscle, en el comiat cremant del sol sobre l’horitzó particular quan salta la darrera espurna, esperança que concebrà clarors més íntimes.
