Europees

Davant la propera convocatòria a les urnes el partit de govern se’ns presenta amb un cartell blau, molt blau. És com una epidèmia que tenyeix al candidat fins pràcticament confondre’l amb el mateix color blau. Les apel·lacions a un futur blau no poden ser més esgarrifoses i el to mono-color s’adiu perfectament amb el pensament únic dels caps dirigents de la societat nostrada. Per una Europa blava.

Cert també que les restes de festa popular, que esguiten la ciutat de València aquests dies de celebracions marianes, posen la nota de color que els turistes agraeixen càmera o cervesa en mà generosament. Tot no és blau, encara. De tapissos i vestits de llaurador o llauradora, dansades i altres manifestacions festives, processó de clavaris i beats inclosa, anem ben servits, aprofitant l’església capitalina qualsevol acte per lluir. La devoció a la mare dels ajusticiats i resta d’exclosos d’un temps cada vegada més desconeguts, es perpetua en la primavera valenciana al temps que manifestants reclamen un ensenyament més digne. Mare de déu: empara-nos a tots.

Tot tornant a l’Europa més institucional, les televisions oferien anit als espectadors allò del festival de la cançó d’Eurovisió. Si en algun moment algú es va proposar de suprimir aquesta despesa insuportable, ara deu haver donat marxa enrere des del ferm convenciment que és un acte dels que fan país, vull dir: unió i europea. Algunes autoritats espanyoles posaren el crit en el cel per allò de fer servir l’anglès la representant de la pàtria en la seua intervenció festivalera, alguns hem recordat allò que se’ns conta del Serrat i el català, pura anècdota. No entenem, ignorants de nosaltres, que l’anglès s’imposa com la llengua eurovisiva, es tracta d’una competició comercial més companys, res a veure amb la cultura, o sí? Si no recorde malament, la cançó espanyola era quelcom com  Cantant sota la pluja, títol que no pot ser més oportú atesa la sequera que patim a la Mediterrània estant, apel·lació als déus per a que la deixe caure abundantment. Molta sort als participants.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.