Doncs si són el mateix, allò més lògic és que es coalitzen, que es fusionen. Que més dóna PP que PSOE, no hi ha alternativa al model únic, si al segon li llevem la «S» i la «O» són la mateixa cosa. La gent marxa del país i els que hi resten volen estabilitat, ordre. I ja se sap qui porta l’estabilitat i l’ordre, deixem-nos estar d’aventures revolucionàries, d’experiments agosarats.
Creure en la democràcia és creure en la gent, en aprofundir en les vies democràtiques, manllevar-li a les persones espai de debat i decisió és una altra cosa. El sistema demana més sacrificis, perquè els qui el comanden no en tenen prou, i els lleials servidors faran el que els hi demanen, sacrificaran el que calga. Ni constitucions, ni drets, ni res de res, a callar i a dormir, el pare vetllarà el teu son.
S’imposa el low cost i ara els toca als partits polítics, calen partidets baratets, de fireta, líders de cartró-pedra, titelles manejables, calen ciutadans ensinistrats, domesticats. Millor un únic partit, i la pàtria també, única. I tot baratet, sense problemes, sense protestes, a callar tothom que ve la crisi, i la crisi no la vol ningú.
Quina poca vergonya no atrevir-se a fer propostes serioses, de model per Europa, pels seus pobles, quina poca vergonya lliurar-se als braços de l’altre per salvar el que hem aconseguit. Quina poca imaginació no contar amb persones i pobles, pensadors i treballadors, joves i gent gran. Quanta poca força per il·lusionar, per motivar i quanta misèria per passar-se el dia atacant a l’altre i no fer propostes des de l’esquerra. No es vol que la gent vote, no es vol que es trie un president europeu, un parlament legislador i controlador del govern europeu; no es vol repartir la riquesa; no es vol apostar fermament per energies renovables i netes; no es vol formar persones de manera integral; no es vol fomentar la riquesa lingüística i cultural europea; no es vol potenciar la creació artística; no es vol un accés universal a la sanitat i l’educació de qualitat; no es vol fomentar la participació ciutadana; no es vol una economia social; no es promou una producció adaptada a les necessitats de la població; no es vol repartir el treball i humanitzar-lo… cal una gran coalició, ben grossa, per tapar la boca a tots els que encara somien, per tapar els ulls a tots els que volen mirar, per repartir-se càrrecs i privilegis.
