Unes grans banyes em van cridar l’atenció. Mentre m’afanyava per acostar-me a la parada de l’autobús i no perdre’l vaig veure la monumental cornamenta eixir del fons obscur d’un camió. Des de feia dies el circ Arriola escampava les seues instal·lacions per un dels solars occidentals del terme i anunciava amb cartells ad hoc les pròximes funcions. No era la primera vegada que ens visitaven i haig de confessar que sempre he sentit una curiositat per tot aquell món que se la juga amb un negoci peculiar, supose que també víctima de la crisi. De petit recorde l’espectacle d’uns músics i una cabra tot recorrent els principals carrers del poble i les reaccions del veïnat entre la sorpresa, el fàstic i la mofa més despietada. El circ des de fa uns dies ha traslladat les seues infraestructures al poble veí i hi anuncia les properes actuacions amb cartells ad hoc.
Tot coincidint amb l’esdeveniment al que he fet referència he tingut coneixement de la prohibició a Catalunya dels espectacles amb animals vius… algú ha volgut veure més animals dels que jo hi havia vist en principi. I parlant d’animals, la Junta Electoral Central, crec, ha prohibit uns cartells amb el cap de l’estat de cacera per l’Àfrica al costat d’un elefant, que el Partit Animalista, els ho havien posat molt bé, volia fer servir en la campanya electoral acabada d’encetar. Mal moment doncs per a segons quins cartells i segons quins circs. Cert que l’atracció d’autoritats i homes rics de les Espanyes per fotografiar-se al costat de grans animals morts vol dir alguna cosa.
Tornant a l’autobús, s’hi adverteix clarament la prohibició d’embarcar animals, excepte gossos guia, dels que acompanyen persones cegues. Els del circ Arriola bé que s’abstindran de desplaçar els seus en transport públic, però alguns ciutadans si pogueren el farien servir a l’efecte. No es estrany, en vehicles privats, veure tot tipus de passatgers darrere els vidres, sentir-los lladrar en passar pel costat, així com desembarcar animals de quatre potes de dimensions respectables. Més que d’amistat entre éssers humans i animals em va millor allò de la companyia i és això: que estem sols, molt sols. Fa temps un xofer d’autobús de línia regular em va prohibir embarcar un canari que m’havia regalat un company del servei militar, el Diego, el pobre animaló va fer el camí a la bodega i va sobreviure. El que no va poder suportar després de llargs mesos de convivència familiar va ser el gas del calfador d’aigua que un bon dia el va asfixiar accidentalment, no van obrir-se diligències d’investigació, afortunadament.
