El president no en sap parlar ni en castellà, ni en valencià, supose l’anglès ni ho haurà intentat, massa llengües. La nòmina de personatges encapçalada pel sr Lizondo que han ocupat la presidència desprestigia el càrrec seriosament, deixa tocada la institució, sinó a perpetuïtat sí durant unes quantes legislatures, si és que arribem a veure alguna més, que un no ho té massa clar. La doble vara de mesurar, el to en la direcció dels debats, el tarannà presidencial, la manca de tacte, la incompetència per generar confiança, respecte, lleialtat són evidents símptomes del descrèdit. Si el que ha de dirigir els debats ja se comporta amb aquestes maneres pocs debats dirigirà.
Amb la que cau i fer servir els debats parlamentaris per treure de l’armari el fantasma del catalanisme és tenir molta barra, fa evident la poca vergonya de furgar on abans es va fer molt de mal. Precisament en els dies que s’ha homenatjat públicament al sinistre personatge del sr Abril Martorell, ja elevat als altars dels valerosos màrtirs de la transició, és a dir aquell llarg viatge pel desert per no anar molt més lluny del punt de partida. I de seguida que parlen de catalanisme, no en saben el que diuen, van a parar al trist tòpic nacionalista espanyol que els alia amb tots els vicis que critiquen: que si nacionalisme, que si ens volen envair, furtar la paella, apropiar-se dels nostres clàssics… Plana tot l’arsenal proporcionat per la fàbrica FAES sobre els escons parlamentaris, transformant el gran saló en solar de mascletades falleres: per ofrenar les velles glòries de sempre.
De les escenes prèvies a l’expulsió de la diputada sra Oltra la imatge de la diputada sra Barberà, presa per la rialla compulsiva, m’han recordat a les dels companys de classe que se’n riuen en ser-ne expulsat un altre… és allò del t’ho has guanyat guapa, què et pensaves tu, que t’anava a eixir gratis? Vinga, al corredor! Per a molts la sanció presidencial fa temps que devia haver arribat i encara s’ha quedat curta. Ja li van dir que segons amb quines samarretes no hi podia seure a la sala, però no n’han tingut prou. Ara li han negat el dret d’expressar-se, no l’escoltaran per alguns dies: muy bien sr President!
Anit a l’Intermedio el periodista Gonzo perseguia i tractava d’acostar-se a polítics del Partit Popular en un acte de suport al candidat a les properes eleccions europees. Els guarda-espatlles li van impedir d’acostar-se a alguns d’ells amb actituds amenaçants, un periodista els va dir vàries vegades gentola… Només foc amic, només preguntes pactades. La majoria té clar que governar és manar, manar és fer el que et done la gana. Són intocables, fan servir les institucions descaradament en interès propi.
