Alguns es miraran els debats sobre l’horta des de certa distància. Certament que no en sóc de llaurador, però els avantpassats més pròxims ho eren i entre els records personals conserve un grapat en aquest espai.
Hi ha un debat sobre el futur dels terrenys i un debat sobre el seu ús agrícola; hi ha també aqueixa bogeria del creixement urbanístic. Sembla una lluita horta-ciutat, ciutat-horta que només pot acabar amb la desaparició d’un dels combatents i on la ciutat té totes les de guanyar, un «model» o un «anti-model» de ciutat.
Com passa amb d’altres qüestions, en debatre sobre l’horta cal també separar el gra de la palla i deixar enrere tòpics i certeses intocables per arribar al moll de l’os. Alguns es dediquen a promoure «falsos debats» tot esperant cessen els «autèntics» debats, cal posar-se les ulleres doncs.
I com sovint constatem el debat demana escoltar molt l’altre, es confon debatre amb expressar punts de vista a la manera d’una «conferència» davant d’un auditori lliurat al cant de les sirenes més belles.
Em convencerà un poc qui argumente amb allò de què el que cal és treballar l’horta i no parlar-ne. D’altres podran al·legar «alguna cosa haurem de fer» mentre no treballem l’horta. L’acció de qualitat segurament necessita de certa preparació.
Ahir, en acabar de debatre sobre l’horta vaig oblidar un llibre sobre Europa a la sala de debats. No sé si vaig perdre uns bons arguments i en vaig guanyar d’altres, no sé si tan bons, o si tot plegat em deixa nu de raons per continuar debatent.
