Però, vostè va tornar als pocs dies, no?
Sí, així és. No podia suportar la idea d’estar de vacances i que tots els amics estiguessen preparant aquella mobilització ciutadana. Havíem lluitat molt per aconseguir la biblioteca i ara, per un caprici governamental, l’anaven a desmantellar incomprensiblement.
I aquells pares que s’oposaven a segons quines lectures?
Doncs què vol que li diga, patètic. Únicament tractàvem de difondre literatura, de la bona si era possible. Vostè creu que algú es pot sentir molest perquè el seu fill llegesca «Fahrenheit 451»?
Aquests individus estaven disposats a cremar la biblioteca sencera amb nosaltres a dins, semblava. De segur que havien sentit alguna cosa i ara ho feien servir a la contra.
Aleshores intervé l’alcalde…
Bo, primer el regidor de Cultura es presentà a una de les nostres trobades lectores, sense haver-se llegit el llibre per cert, i després rebérem una comunicació de l’alcalde posant-nos en coneixement que havien rebut queixes i que allò s’havia d’acabar. No seria pel soroll que provocàvem a l’assemblea lectora, pensàrem.
Aquella gent s’havia begut l’enteniment. Quan algú va demanar al regidor que proposés un llibre per la propera reunió només vam rebre un silenci d’aquells que se’n diuen eloqüents.
De fet, aquell dia acabàrem les sessions a les instal·lacions municipals i decidirem reunir-nos en altres llocs, encara que la biblioteca continuà funcionant.
Estaven oferint un servei públic amb llibres que van aconseguir vostès pels seus mitjans
Així era, els llibres eren propietat dels promotors de la iniciativa, però també provenien de donacions particulars i de fons de programes públics de foment de la lectura, que encara n’hi ha.
Alguns veïns, gent ja gran en concret, es comprometé amb nosaltres a fer-nos arribar una part substancial de les seues biblioteques privades, aqueixes aportacions van enriquir molt la col·lecció.
Posar en comú tot aquell cabal bibliogràfic va ser molt gratificant per nosaltres. D’alguna manera es palesava que sumant podem.
Finalment: la manifestació de dissabte
Dissabte vam eixir al carrer amb els llibres a la mà, al llarg del recorregut ens aturàvem per llegir-ne fragments.
La resposta majoritària de la població va fer recular les autoritats, que van veure en tot plegat un perill per a la conservació de les seues cadires al consistori.
Va guanyar el llibre, va guanyar la reivindicació per tenir una biblioteca pública, de tots, viva, activa.
