Arxiu mensual: octubre de 2006

-Don Ramon, ací hi han dos homes de verd que pregunten per vosté. -Dos homes de verd? Efectivament. Don Ramon va eixir d’allí i esperant-lo va trobar dos guàrdies civils. [@more@] Tweet

-Ha escrit el compositor totes les estossegades que hem escoltat entre els moviments del concert per piano de W.A. Mozart? -Deixa que el públic aporte alguna cosa, pedant, que eres un pedant. [@more@] Tweet

Si hi ha d’alta velocitat deu ser perquè hi ha de baixa. Deduesc, lúcid encara, que si no es diu una altra cosa, els trens de la línia Xàtiva-Alcoi són de la baixa. Poguera ser per la seua situació geogràfica … Continua llegint →

També deia l’avi Aqueixes feines són de les que no omplin el graner Potser escriure un bloc seria una d’aqueixes feines que no omplin el graner? [@more@] Tweet

Sindicat quin gat Cague’n Ceuta [@more@] Tweet

En alguns moments restaria sense dir res, sense menejar-me, amb els ulls tancats. Tracte de recompondre aleshores les meues referències del món i de prendre-li la mida. Pose ordre a les coses pròximes, tracte de respirar tot assaborint l’aire. M’enfonse … Continua llegint →

El teu cap de secció pronuncia aquesta frase no cèlebre i tu mateix et pertorbes. Ha esta pronunciada fredament, com un ultimàtum. Sense possibilitat d’esmena, et recorda aquelles vegades que la vas escoltar al pare o la mare, al professor, … Continua llegint →

No m’agrada començar amb el No, preneu les següents recomanacions amb la seua justa mesura, si la tenen. Si no van amb vosaltres passeu-ne. No deixeu als xiquets fer-se fotografies amb cap de polític. No els deixeu ser agafats en … Continua llegint →

Deixem als pares i uns amics a l’estació de tren. Maletes preparades, un món conegut per abastar-ne un altre de nou. Nosaltres tornem al poble on una calderada tancarà la setmana de festes majors. El cel estrany es correspon amb … Continua llegint →

Quantes històries sense més existència que la del propi pensament. Quantes vides en silenci, entre quatre parets grises. Quantes vivències a les fulles de quaderns guardats en capses de cartró. Quants dies sense paraules articulades. Quantes idees recorrent els corredors … Continua llegint →