Amorosament

Amor t’escric perquè fa temps vaig donar-me per vençut i ja no espere trobar-te. Més prompte diria que se’m fa impossible cercar-te. Abandonada tota esperança, done l’enhorabona a tots aquells que et coneixen. Aquestes lletres no són un S.O.S., més prompte una constatació del desencís, de l’abandó. Però m’he fet molt fort amor, es tracta d’una fortalesa sense ferides, supose que la dels covards. Finalment accepte la meua posició d’observador, el meu paperet d’home del temps, de tertulià sense experiència més enllà de la tertúlia. També sé que hi ha vida més enllà del fracàs i l’èxit, i que estimar és alguna cosa més que una reacció química. O no?[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.