Anit vaig eixir del cau i en això que vaig entrar a un xat. Tot açò escoltant Tete Montoliu recordant Line. Va ser allí on trobí l’Òliba.
Jo ja la coneixia, l’Òliba, nocturna ella, emetent el seu so característic en la nit. Però ahir va ser una altra cosa. Vam intercanviar impressions poètiques, musicals. La vaig bombardejar amb comentaris diversos.
Al començar la quarta volta del disc l’Òliba marxà somicosa i jo m’enfilí al cau. Ja em coneixeu, idealista i sentimental de vegades, en tornar vaig escriure unes ratlles al quadern de Breus.
Bona nit Òliba.
[@more@]
