Arxiu mensual: setembre de 2006

Podem acabar farts de notícies que no sabem perquè són notícia, de productes de consum que s’esgoten en consum buit, de comentaris que volen ser opinió i que més prompte són manifestacions cercadores de provocació pura i dura, de gestos … Continua llegint →

Mentre no va malament tot va bé. Deia el pacient pesimista que "paciència que tot acabarà malament". El temps en què les coses podrien anar bé, segons aqueix pesimista, podria ser el de la paciència?[@more@] Tweet

Posar per davant de tot el respecte esdevé en certs moments la tasca més difícil que conec. Se m’escalfa la boca, el cervell em demana pronunciar paraules fortes, d’aquelles que sabem esbudellen l’aire, que provoquen reaccions gàstriques. Aleshores el propi … Continua llegint →

Créixer també suposa allunyar-se de certes coses. Segurament l’experiència personal ens porta a no tornar a llocs, a no tractar persones per raons diverses. Per una altra banda tots tenim un passat. No reconéixer-lo com a propi suposaria negar-nos a … Continua llegint →

Cercar un llençol de matinada, i també una manteta. Saber que la mànega es quedarà curta en arribar la nit. Percebre que la llum perd espai progresivament, que el verd de les plantes llangueix, que els jardins van despoblant-se més … Continua llegint →

Tu li dius lladre a un altre i tu no robes perquè no pots. Aquest/Aqueix/Aquell és de mata morta [@more@] Tweet

Els diners i els collons són per a les ocasions[@more@] Tweet

Companya de nit i dia, ombra que em persegueix, matèria poètica, a mig camí del silenci, l’oblit, la desmemòria. Sensació del no-res, de l’abandó, de l’acció impossible. Terra de les distàncies, de les pors, de les dèries soterrades. Malaltia que … Continua llegint →

Sensació d’esclat amb l’aigua corrent pels carrers, els núvols trencant-se, els vianants cercant recer. Darreres paraules pronunciades mentre acomiades un conegut, el vehicle allunyant-se, la vesprada acurtant-se, expressió de final d’estiu. Tindràs les fotografies, un àlbum on aplegar les lletres, … Continua llegint →

Encete la setmana. Algú em diu que tots tenim un futur, un destí, que com a molt podem triar entre unes possibilitats limitades. M’empenyore en l’absolut poder de la decisió personal per triar qualsevol cosa, en què podem influir en … Continua llegint →