Allunyar-se

Créixer també suposa allunyar-se de certes coses. Segurament l’experiència personal ens porta a no tornar a llocs, a no tractar persones per raons diverses. Per una altra banda tots tenim un passat. No reconéixer-lo com a propi suposaria negar-nos a nosaltres mateixos. Viure d’alguna manera esdevé un equilibri entre aquell passat i les exigències del moment present, una tensió. Enmig el jo, sempre fràgil, trencadís.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.