Arxiu mensual: setembre de 2006

Una altra frase no cèlebre

Salut, pessetes i merda pa les dretes[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Una altra frase no cèlebre

Posat de l’home/de la dona contemporani/contemporània

La manca d’atenció envers els petits actes quotidians, les cerimònies de la confusió d’aquells paranys que algú pensa capficadament, tot col·labora al posat insatisfet de l’home contemporani. Sentir-se bé amb un mateix esdevé premisa per sentir-se bé amb el món … Continua llegint →

Comentaris tancats a Posat de l’home/de la dona contemporani/contemporània

Sobre la pel·lícula «El Próximo Oriente». ESt

Ingénuament (?)pense que la integració, la rebuda de la gent/de les persones immigrants té alguna cosa a veure amb la pel·lícula El Próximo Oriente. El problema, o una part del problemes, és que estem perdent la il·lusió en la construcció … Continua llegint →

Comentaris tancats a Sobre la pel·lícula «El Próximo Oriente». ESt

Tot re-escoltant Wim Mertens

Formaves part dels perduts? Espectre? Reflexe buït sobre la superfície variable de l’estany? Sabies del destí de les fulles fràgils engronxades pel vent? La teua era ànima presonera d’aquell cos lleuger? Participaves de la construcció mecànica i la teua melodia … Continua llegint →

Comentaris tancats a Tot re-escoltant Wim Mertens

Llibertat

La pàtria de les dones/dels homes lliures és el pensament.[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Llibertat

Deixar la por

Una angúnia que ens ofega. Falses passions que creiem autèntiques. Miratge tot al capdavall. Debades prenim camins que des del començament intuïm errats. Homes fràgils que lluiteu contra els murs de la por, canvieu les armes, les estratègies de sempre … Continua llegint →

Comentaris tancats a Deixar la por

Perdre el nord

Si alguna vegada sabíem on va ser el nord, si el vam tenir en certa mesura, ara l’havíem perdut. I allò que es perd és susceptible de ser enyorat. Ja no hi ha referència en les cartes de navegació. Per … Continua llegint →

Comentaris tancats a Perdre el nord

Puja; toca’t; toca-li

Puja ahí dalt i veuràs a ta … Toca’t el que fa riure Toca-li el nas a Roc [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Puja; toca’t; toca-li

Encara

Remor d’onades bressolant setembre. Vent de llevant que porta tranquil·litat. Arena mullada que acull el pes dels cossos. Encara estiu per davant per viure, per trobar espais desconeguts, ignorats, del jo.[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Encara