Ambient tardoral

Cercar un llençol de matinada, i també una manteta. Saber que la mànega es quedarà curta en arribar la nit. Percebre que la llum perd espai progresivament, que el verd de les plantes llangueix, que els jardins van despoblant-se més d’hora, que els ocells ja no s’escolten com fa unes setmanes. Cels rebolicats, núvols que creixen, vents tramuntanals que deixen l’aire net. Pluges embogides, espais urbans que es buiden, darreres festes majors, canvis de programació, éssers que han marxat, absències, començament de curs, cafés acollidors que et criden a endinsar-te.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.