Me vaig emocionar. La imatge era de finals dels setanta o primers dels vuitanta. Quanta il·lusió al rostre del concejal lliurant un trofeu a un jove esportista. Em vaig adonar que aquell somriure, que era el de molta gent esperançada sincerament, s’havia esvaït. Com admet un polític valencià avui a la premsa escrita, darrere de totes les actuacions dels polítics hi han motivacions electorals. La res pública no té res a veure en allò que deuria de ser. Els polítics, la immensa majoria, no se creuen que són servidors dels ciutadans, de les persones, no volen ser-ho, que és el més greu.
[@more@]
