Lliurar-se a la migdiada, als braços del llit que ens acull durant les primeres hores de la vesprada.
Tastar un bocinet de xocolata mantenint-lo a la boca fins desfer-se, desintegrar-se completament.
Escoltar les notes nascudes del ventre del piano escampar-se per l’habitatge.
Refrescar-se amb una cervesa glop a glop.
Deixar-se engolir per la lletra impresa de la pàgina d’un llibre.
Mirar una pel·lícula enmig de la foscor de la nit.
Deixar sobre el paper el rastre d’una activitat dispersa, reveladora de la desorientació personal de cada dia.
[@more@]