Arxiu de la categoria: Lletra

Aquest recull articles de Galeano se’ns ofereix com a necessari per pensar el món actual, per reivindicar un altre món, per posar en qüestió les veritats immutables que se’ns imposen pels poders mundials, regionals, locals. Si molts estan redactats a … Continua llegint →

El relat d’aquest fascinant viatge, on en Marlow cerca en Kurtz, manté tot el seu misteri abans, durant, després de fer-lo. L’home blanc instal·la en noves terres les seues bases per explotar un territori vast, ple de misteris, on la supervivència … Continua llegint →

El viatge i tot el que envolta al viatge són la matèria literària d’aquestes esplèndides reflexions del conegut novel·lista en llengua anglesa. Aquesta invitació a conèixer, a acostar-se al món de manera oberta, lúcida, disposat a deixar-se seduir ens permet … Continua llegint →

El relat ben construït continua exercint una gran fascinació en el lector. El personatge protagonista continua projectant en nosaltres moltes i diverses llums, completament vàlides en aquest pelegrinar nostre per la vida. Des de la nostra existència d’homes-nen s’ho podem … Continua llegint →

Prompte farà un any, a la Fira del Llibre de València, descobria a l’autor de la mà de Manel Alonso i el projecte Germania. M’encomaní del seu somriure, vaig adquirir el seu dietari. Aquests dies de Falles he viatjat a … Continua llegint →

No he pogut resistir-me, he cercat la imatge de la dona rossa i m’ha paregut molt bonica, guapa, irresistible. Com no vaig poder resistir adquirir a una llibreria buida el volum, al poc d’acabar de llegir l’anatomia contada per en Cercas. … Continua llegint →

Molts anys després d’aquell 23 de febrer de 1981, que em va pillar als darrers cursos de l’EGB, torne amb aquest llibre a aquell moment, que miràvem a la televisió sense entendre ni pruna. Suárez, Gutiérrez-Mellado, Santiago Carrillo front Armada, … Continua llegint →

Faria servir «perseverança» per qualificar aquest recull d’articles d’opinió de Manel Alonso. Davant les múltiples agressions que patim els valencians Alonso s’atura, pensa i diu la seua, amb contundència, sense pèls a la llengua. Però el puçolenc va més enllà, … Continua llegint →

Em sap greu, arribar amb retard a certes obres, però acabe de descobrir aquest personatge i al seu autor Tom Sharpe (Labutxaca), per si no en tenia prou he descobert tinc un altre llibre per llegir amb el mateix protagonista. … Continua llegint →

Després del dinar familiar de diumenge, quan pensava la son em venceria m’he he disposat a llegir la segona part d’aquest dietari hivernal, sobre les vivències d’un professor melianer a una universitat nord-americana. Es ponia el sol amb els seus … Continua llegint →