Arxiu de l'autor: Jaumejoan

"Acababa de limpiar el retrete y de repente, mientras aún estaba arrodillada, él (Tony Blair) dijo que quizás deberíamos casarnos. Fue terriblemente romántico" Doncs sí que ho va ser. Havia escoltat qualque cosa sobre "on proposar matrimoni" però aquesta de … Continua llegint →

Recreació del desamor, de la pèrdua, de la ruptura, tot superposant estacions meteorològiques i fases d'aqueix trencament. Pot renáixer l'estima quan s'ha trencat tan dolorosament? Ho veig molt difícil. I diria que a la pel·lícula també ho veu gairebé impossible … Continua llegint →

Es tracta del discurs de la que fóra ministra republicana pronunciada al cinema Coliseum de la ciutat de València el 14 de març del 1937. L'autora fa un  paral·lelisme entre la Comuna que s'organitza a París durant l'època de Napoleó … Continua llegint →

D'alguna manera les meues fugides no fan altra cosa que constatar aïllament i soledat. D'alguna manera la maduresa ens fa més prudents i alhora més previsibles. En el fons és una manera de defensar-nos, de defensar el propi cos, el … Continua llegint →

La terrible vellesa no deixa de ser la terrible soledat, paisatge destruït, arrasat, terra erma, residu, rastre, petjada, remor, gest, terreny adobat per l'arqueologia humana.[@more@] Tweet

Recrear-se. Cal recrear-se en els moments, en allò que tenim entre les mans, compassar la mirada amb el que ens envolta. Recomanaria mastegar el silenci, assaborir les remors, mesurar les paraules, recollir els gestos, significar les accions.[@more@] Tweet

No cerque ni feina, ni casa, ni parella, ni cotxe. Pensaràs, potser amb raó, sóc un ximple. Només pose l'anunci perquè el llegiu i després eixiu/sortiu al carrer a cercar un poc del caliu dels darrers rajos del sol, les … Continua llegint →

La Comuna de París i la Revolució Espanyola. Federica Montseny. L'Eixam.Es tracta del discurs de la que fóra ministra republicana pronunciada al cinema Coliseum de la ciutat de València el 14 de març del 1937. L'autora fa un  paral·lelisme entre … Continua llegint →

Històries urbanes. Rafael Escobar. Perifèric edicions.Es tracta d'un conjunt de cinc relats curts (Pulcritud. Emergència. Conversa al bar. Impecable planificació. Perversa oronella tardana) on l'escriptor valencià s'apropa a la narració breu tot demostrant les seues habilitats per construir històries petites. … Continua llegint →

La soledad. Jaime RosalesL'abandó d'aquells que es revolten per seguir el propi camí. L'oblit dels que ho donen tot i reben aïllament. La mancança provocada per la pèrdua ens resitua davant la pròpia circumstància fins adonar-nos de la pròpia finitut. … Continua llegint →