La soledad. Jaime Rosales
L'abandó d'aquells que es revolten per seguir el propi camí. L'oblit dels que ho donen tot i reben aïllament. La mancança provocada per la pèrdua ens resitua davant la pròpia circumstància fins adonar-nos de la pròpia finitut. La mort acaba deixant-ho tot clar: estem sols, terriblement sols. Cap dels nostres "nos" és tan contundent, ni tan hostil com el de la derrota de la mort. Podem cercar refugis, petites escapades, però ens acaba vencent la llarga ombra de la mort que presentírem en soledat.
[@more@]
