Recreació del desamor, de la pèrdua, de la ruptura, tot superposant estacions meteorològiques i fases d'aqueix trencament. Pot renáixer l'estima quan s'ha trencat tan dolorosament? Ho veig molt difícil. I diria que a la pel·lícula també ho veu gairebé impossible el director. És la soledat la que furga el passat i trau a passejar aquella relació soterrada als plecs de la memòria. Les reaccions possibles són silenci, plor. Els ulls ho diuen tot. Un viatge en parella pot acabar espatllant-ho tot, una persecució del que ha marxat pot esquerdar més encara el fràgil fil entre dos éssers llunyans. El mar ens descobre el naufragi, la neu i el fred deconstrueixen l'apropament. Igual sobren les paraules, igual no calen. La gelosia ho empastrarà encara més si cap. La violència de les relacions físiques palesaran una força reprimida, un joc bastit de fixacions i obsessions. De nou el contrast entre amor físic i concepcions de família reglada i ordenada, entre desig, possessió i previsió, paternitat, detallismes, acurada posada en escena de les relacions de parella, somni burgés?
[@more@]
