Dues ressenyes.

Inquisitio. Alfred Bosch. Columna.
La novel·la d’en Gaietà Ripoll, l’última víctima mortal de la Inquisició, mort el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de la ciutat de València a la forca. I també novel·la de la ciutat de València de després del trieni liberal (1820-23), de la restauració absolutista de Ferran VII. És un moment de molta foscor, aqueix és l’ambient que transmeten les fulles del llibre, on es constata la victòria sobre el liberalisme que significà la Constitució de Cadis, la Pepa, amb la restitució de la Inquisició inclosa. Novel·la històrica. I un protagonista que encarna l’esperit lliure en el món de l’ensenyament al Russafa capitalí, personatge que destorba per tot el que significa davant l’església oficial, tancada, limitadora del pensament, de les idees, de la raó. Víctima propícia per tant de les autoritats d’un començament de segle de repressió, tan repetida sovint a la història dels valencians. Els simbolismes dels àngels custodis, del Micalet de la Seu, dels que forment part d’aquella diabòlica Junta afegeixen aquesta recomanable visita literària al passat, que encara afegeix més a l’interés pel mestre Ripoll i aquell moment històric. Comença la narració i acaba sobre un tren, un tren que pot simbolitzar ben bé l’esperança en el progrés humà.

No kid. 40 bones raons per no tenir fills. Corinne Maier. Labutxaca.
Va perdre la feina, crec, l’autora per escriure un llibre sobre la mandra. Ha estat mare l’autora i ha escrit aquest recull de raons per no tenir-ne. Per alguns és massa tard i per a d’altres arriba que ni pintat. Siga quina siga la nostra situació parental és del tot il·lustrador el treball del que són i signifiquen els xiquets al nostre temps, però tinc la impressió de què els pares són els veritables  objectes de reflexió. Sovint es sacralitza l’infant, però sovint se n’evita parlar de  la monstruositat en què els estem o s’estan convertint. Pegar-li la volta a la truita esdevé d’una urgéncia immediata. Caldria dir prou a certes coses, també plantejar-se que poden ser d’una altra manera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.