Als telenotícies de la nit se’ns oferien imatges d’un segrest a la llunyana Austràlia i una manifestació a la germànica Dresden. Al darrere motivacions enfrontades: fanatisme religiós d’un, sembla, pertorbat i islamofòbia. La presentació sensacionalista a Tele5 del segrest provocava el meu estat d’alarma, les manifestacions, vistes per tv3, en la freda nit hivernal em tallaven la respiració.
Davant notícies com les apuntades cal apel·lar, una altra vegada, a la presa de consciència de què la solució d’aquestes qüestions passa per la tolerància i la convivència respectuosa. No podem deixar de banda la necessitat de reivindicar els drets humans, de posar tot el que sia necessari per garantir el seu respecte. La velocitat de la destrossa, el panorama d’abandó que deixa el pas de tanta violació fan difícil la reacció, complica cada dia més les solucions racionals.
Cal educar en valors de tolerància i respecte, cal educar en la cultura dels drets humans. I hi ha que fer-ho des de l’escola, des de les famílies, m’atreviria a dir que des de les institucions religioses, des de les associacions ciutadanes. Però aqueix esperit de convivència i tolerància ha d’estar present en totes les relacions i comportaments de la nostra societat. Cada vegada que es produeix l’esclat racista, la desqualificació xenòfoba estem fracassant, estem donant passes enrere.
La brutal imatge d’éssers humans enlairats a murs i tanques frontereres, l’exposició de les destrosses d’un atemptat a una devastada ciutat d’Orient, i tantes altres són una interpel·lació constant a dir prou i posar-nos a la difícil tasca de bastir ponts de convivència. D’oportunitats no ens en van a mancar, als nostres entorns més pròxims, no cal anar tan lluny.
