Alguns dels que reivindiquen al petit Froilà (i també dels que no) com a hereu legítim de la Corona de les Espanyes l’han trobat de nou als mitjans, durant les darreres hores, en aquella fotografia al balcó de l’Ajuntament de les Valències un migdia faller, atemorit, sembla, per l’espectacle pirotècnic entre dones vestides a la regional manera. Darrere la reial i encorbatada personeta endevinem, sorprenentment eclipsada, la batllessa capitalina, na Rita, i com una aparició: el cos, o la presència corpòria, de qui ja coneixem a tota la Cristiandat com sant Nicolauet incorrupte.
De la més que discutible exposició dels infants de la família reial, protagonista de la post-franquista sèrie televisiva «La Constitució es de todos», a càmeres i papers diversos, se’n deriven situacions com la que capta la fotografia al·ludida, que tant de bo no es tornaren a repetir. Hi ha gent que es pensa que perquè a tu t’agraden els petards de bac a tot el món li han d’agradar, i la cosa no pareix anar d’aqueixa manera, si més no pel que fa a en Froilà.
Tornant a sant Nicolauet, tinc la impressió tant li feia el disgust del menut, com les paraules de consol de les dames valencianes, o els escarafalls habituals de l’alcaldessa: ell només volia eixir en la foto, fidel al dogma contemporani qui es mou no ix a la foto. A mi tot açò em recorda les fotografies dels programes de festes del meu poble, on com en una mena de misteri, per darrere la filera de clavaris, apareix el cap en suspensió d’un que no va ser-hi present el dia que el grup es va fer la foto. Aquest clavari «afegit» o «en suspensió» a tots els efectes «apareix» al programa i farà la festa, vaja si la farà.
Cert que ara les fotografies a exhibir en prestatges de despatx, mobles de saló-menjador de les visites, guanyaran interès si juntament amb el rei o la reina hi «apareix» la imatge de sant Nicolauet incorrupte: sí, sí, hi és el rei donant-me la mà, i al costat sant Nicolauet. No me n’havia adonat, però hi era sant Nicolauet! Em fa molt de goig! També és cert que altres, avergonyits, en descobrir-hi el triomfador personatge se les vendran a corre-cuita a un museu o una revista del cuore, o les amagaran a un calaix per sempre més: mireu sinó què va passar amb l’omnipresent en Urdangarin.
Si a la marca Espanya, amb «ñ», li mancava una imatge potent, aquesta diria li va d’allò més bé. Prompte veure’m el rostre del jove agosarat estampat en samarretes, tasses cafeteres i bols de cereals, al morro dels avions de les grans aerolínies, o protagonista del reciclat joc d’habilitat visual On és sant Nicolauet? Qui deia que no s’emprenia per la península estava força equivocat, ostres que si ho estava.
