De vegades la vida et porta coincidències sorprenents, i tot dins d’una quotidianitat repetida, fins i tot rutinària. Aquest diumenge m’ha portat les sempre recomanables pintures d’en Manuel Boix, però en especial la que prenien els cucs de seda, els mateixos que criàvem en caixes de cartró durant la infantesa, nodrint-los amb aquelles fulles de morera que recollia a una morera pròxima a un dels horts familiars, avui desapareguda. La casualitat ha vingut en passar per les meues mans, fa uns dies, l’entrevista d’uns veïns del poble que de menuts col·laboraven en l’economia familiar recollint fulles de morera, a Foios, per camps que es trobaven on avui són les avingudes de Jaume Roig i Blasco Ibáñez; per passar també per un text que es feia ressò dels canyissos que encara romanen instal·lats a una andana del poble per a la criança del cuc i posterior obtenció dels preuats capolls. En un vídeo podem veure l’artista agafar un dels animalons amb la mà, també com rosseguen el verd fins fer desaparèixer la fulla. Recorde com es feien de grossos i com s’anaven tancant en aquells petits ous groguencs.
La segona de les casualitats ha vingut donada pel diari. A primera hora del matí he trobat la imatge del professor de literatura del Batxillerat entre les fulles del periòdic dominical i quan feia un poc de temps per agafar l’autobús me l’he trobat assegut en un banc. Ens hem saludat, hem intercanviat unes paraules. La vida ha pegat moltes voltes, li he vingut a dir em trobava tant desorientat o més que quan era alumne seu.
El professor i els cucs de seda, els cucs de seda i el professor. No em demaneu si tenen o no relació. Són coincidències, com dos punts que he enllaçat, finalment, després de caminar, agafar un autobús, una bicicleta, després d’itineraris fets a l’atzar, de passar per tants i tants llocs coneguts. I la meua vida s’ha creuat amb les de moltes persones que anaven o venien, o simplement s’agafaven a una barana, seien a una terrassa, corrien darrere una pilota, es desplaçaven. Entre el punt de partida i el d’arribada de ben segur elles, ells s’hauran trobat amb les seues coincidències, o no.
