Se m’ha espatllat l’ordinador, em proposen de canviar-li el disc dur, d’acord. Me n’adone de la meua dependència de la computadora, passe moltes hores pendent d’aquesta màquina, massa.
Un conciutadà parla per telèfon, demana diners prestats a una coneguda, el banc sembla li ha denegat el crèdit, l’han enviat a la merda… la comunitat de veïns sembla que fa pena, s’ha donat de baixa de l’ONO… un veí s’ha llançat al tren, un altre s’ha suïcidat, comenta tot il·lustrant el malestar col·lectiu.
La situació sembla desesperada: Em plantege d’emigrar, però la sola perspectiva d’un món nou i desconegut em provoca pànic. Ara aprendre una altra llengua, introduir-me en una altra cultura, allunyar-me de la meua.
