És ben sabut: repeteix el que siga, insistentment, acabarà per acceptar-se com una veritat inqüestionable. Aquest podria ser el principi que s’inscriu als estudis de moltes emissores de ràdio des de les que es transmeten tertúlies.
El periodista va on es troba el fet i te’l conta, ens contaven. Te’l conta, et dóna notícia d’allò que passa, tu ja et formaries l’opinió. Aquestos opinadors de tertúlia, dels que volia escriure, estan donant la seua opinió, no confondre amb la notícia, i el més complicat algú els recluta a ells, precisament a ells i no a altres, per opinar sobre. No puc deixar de sospitar que la independència de criteri surt molt tocada. Qui recluta mercenaris de l’opinió no ens explica les seues raons per la conformació del seu particular escamot.
En obrir els telèfons als oients, sospitosament, es produeix o bé l’adhesió o bé la deriva radical en la mateixa línia de l’opinador. Si fa algun temps les tertúlies incorporaven dissidents de la línia oficial del programa, actualment, tinc la impressió, només les conformen periodistes amics. Puc entendre que els dissidents destorben, que ni els criden perquè les provocacions de focs creuats poden acabar en autèntiques carnisseries dialèctiques.
Trobe a mancar veus expertes, trobe a mancar opinions autoritzades allunyades d’aquest frec a frec dels mitjans per fixar els grans temes del debat públic. Perquè acabes entenent que es tracta d’això: de determinar l’objecte d’atenció, de desviar-la cap als punts que interessen. D’experiències personals i generalitzacions, de tòpics i tipismes no és poden extreure consideracions vàlides per tothom, la realitat, els fets, la vida són molt més rics, la varietat de tons i colors ens ha de fer ser molt curosos al respecte.
Si l’etiquetatge dels paquets de tabac podria considerar-se excessiu per alguns programes de televisió o ràdio, com a mínim alguna prevenció respecte dels mitjans es fa necessària, si més no recomanable. Però és tan fàcil llevar-se i engegar la ràdio, pujar al cotxe i connectar el receptor, quan això també afecta a la nostra salut mental, al nostre equilibri personal. La substitució de l’homilia dominical pels discursos radiofònics hi ha que fer-se-la mirar, perquè la fe més que cega, ha de tenir fonaments sòlids per moure muntanyes.
