Molt avançat el dia darrerament puge o baixe les escales de l’edifici Rialto, les vistes des dels finestrals em resulten agradables: així els tons rosats del cel, les escultures de Henry Moore que temporalment s’han instal·lat al mig de la plaça major. Aquestes vistes ahir es barrejaven amb les imatges, encara fresques, de la colpidora pel·lícula Camille Claudel 1915, protagonitzada per Juliette Binoche.
La ciutat acull grups de turistes, entre els que em sembla destaquen els italians, també grups d’estudiants de secundària. Bars i cafeteries, restaurants, obrin les portes a l’espera de clients. Fa dies que les falles abandonaren el carrer, els més agosarats mantenen petits espais de lluita per la cultura, la majoria sembla haver desertat de l’espai públic.
L’autobús traspassa el gris Tavernes, s’endinsa en la ciutat deixant enrere el solitari Monestir de sant Miquel dels Reis, recollint gent pels barris d’Orriols, Barona, Marxalenes. En arribar a tocar del llit del Túria es descobre la façana nord de la ciutat vella, el verd del jardí nou, els colors de les samarretes dels joves esportistes que juguen a esports forans.
